Vivint una escola viva

Vaig arribar a l’Albada en un moment de profunds canvis a la meva vida i la de la meva família.
A tots els nivells.                                                                                                                                                                              ,                                                                                 Alguns, com el canvi de casa, entorn i xarxes; a causa de la recerca d’aquella escola, aquell entorn i filosofia ideals per a la criança dels  nostres fills i filla. El lloc on assentar-nos, arrelar-nos i créixer i brillar juntes.

Cerca a la que crec, ens vam llençar seguint una profunda intuïció, com fan moltes famílies d’avui dia.

El nostre pelegrinatge ens va portar a viure diferents llocs preciosos (Canàries, sud d’Espanya, Catalunya nord …), compartint amb persones que ara són família de cor. Vam passar i vivenciar per diferents escoles i corrents pedagògiques, amb diferents filosofies i creences respecte a com havíem de criar i acompanyar la nostra filla i fills.

En un moment de crisi, separació amb la meva parella, i treball intern; per primera vegada acompanyada des de la incondicionalitat! Em vaig adonar Quan absurda (encara que necessària) havia estat la nostra odissea.

Estava intentant començar la casa per la teulada. Em sentia innocent, i enganyada.
Com volíem acompanyar a la nostra filla i fills, si no sabíem fer-ho entre nosaltres, el pare i la mare?
Si no sabia ni acompanyar-me a mi mateixa des de l’amor i la consciència?
Si ningú m’havia mirat i acompanyat mai des d’aquest lloc?

Mirant amb perspectiva, viure l’Albada ha suposat un canvi integral, un gran salt en la meva vida.

Havia volgut ser una mare íntegra, sense ser una dona completa.
El meu va ser el llistó ‘alternatiu’.
Des de l’embaràs i part conscient i respectat; a la lactància a demanda, i prolongada, i en tàndem !. Collit. A viure de manera conscient a la natura, medicina natural, economia fora del sistema, etc …

La meva filla gran, ja abans de néixer, durant el part, va desmuntar part important de les meves creences, expectatives i idees preconcebudes sobre el maternatge i criança.

Volia fer tot el millor possible, sense una base i sense experiència ni suport. I em jutjava a mi mateixa ia la meva parella i al món en no aconseguir-ho ….

A l’Albada he ‘recordat’ que no hi ha mares millors o pitjors,
que tot està bé.
Que sóc perfecta, així, aquí i ara.
Si dono a llum a casa o a l’hospital, si dono el pit o si em supera, si practico el collit o no el puc sostenir … Sóc perfecta tal com sóc, en el moment i procés que estic vivint. Única i valuosa, com les persones que m’envolten.

Després de tres anys caminant de diferents maneres en l’Albada, i en la meva vida, hi ha conceptes del projecte que han calat profundament en el meu interior, no com a idees o creences, sinó com vivències i experiències molt significatives per a mi.

La mirada incondicional, que definiria com màgica i sanadora, per a qui la practica com per a qui la rep .. La confiança en les capacitats de l’ésser. L’autoregulació. El no intervencionisme, la no directivitat. L’empatia. El suport emocional.

L’escolta activa, i el acompanyar des de la facilitació de recursos. L’autoritat nutritiva. La mirada sistèmica, cap a les famílies i cap a la pròpia estructura de l’Albada. Els límits i la contenció que ens donen seguretat i confiança. El respecte a la individualitat de l’ésser i les seves necessitats autèntiques. El respecte als processos de vida.
La llibertat d’elecció i de participació. Els cercles o assemblees. Les decisions del grup tenint en compte a cada individu. El consens i el cansansi. El coneixement ancestral.

La flexibilitat. Els rituals. L’autogestió emocional. El reconeixement. Els ambients preparats i vius. L’ambient cuidat, segur i en harmonia que proporciona l’espai perquè les persones puguin desenvolupar les seves potencialitats. El contacte i relació amb la comunitat i la natura.

La consciència social.El cooperativisme. L’oportunitat i riquesa que neixen del conflicte.
El lloc on el que avui és certesa, demà es pot questionar des del respecte, i transformar d’acord amb l’ara.
Les crisis. L’intent, la fe. Els processos d’aprenentatge.El propòsit. L’amor incondicional.
La llibertat d’acció, expressió, moviment en un entorn sa, conscient i respectuós. La nostra Albada Sagrada i Perfecta, així tal qual. Amb totes les seves i les nostres imperfeccions.

Quan buscava aquest lloc on els meus fills i filla poguessin créixer acompanyats d’una manera sana i nutritiva. On desenvolupar les seves capacitats i aprenentatge; no imaginava que jo també pogués vivenciarlo!

Sento que el pilar bàsic per a la nostra evolució i desenvolupament integral, és la tribu, la comunitat.

Un buit que en aquesta època, de capitalista independència i autonomia mal enteses, ens allunya de la connexió amb el nostre propi ésser. De la connexió cap a l’altre i cap a la natura. De la cooperació amb la comunitat, que ens sostenia en la criança des de temps remots.                                                                                                   Ara, a través de l’experiència de cocrear a través de l’Albada i buscant com fer realitat la nostra ‘tribu’, la nostra xarxa. A la nostra manera.Ho sento com una certesa ancestral.

No és un camí fàcil, partim de la inexperiència i venim cadascuna amb la nostra motxilla. I tenim molt a aprendre respecte a les interrelacions dins de la comunitat. Sento que aquesta és al seu torn, la nostra gran avantatge, disposem d’un llenç en blanc en el qual pintar; descartar, augmentar, prescindir, acompanyar, créixer, involucrar, sentir, cosir, reconèixer, desgranar, mirar, estructurar, plasmar, desaprendre, estimar, enderrocar, en definitiva, aprendre a valorar les nostres diferències i aprofitar-les treballant en sinergia.
COCREAR, aquesta paraula tan bonica i cada dia que passa, més plena de nous significats.

Un llenç viu, com nosaltres, les persones petites, joves i adultes que formem l’Albada.
Persones vives i en continu canvi i creixement, treballant per ser persones més completes, conscients de la nostra llibertat, capacitats i possibilitats.

Gràcies a totes les persones que formem l’Albada.

A les que heu passat un tram del vostre camí com a famílies, acompanyants, voluntaris , col.laboradores, cofinançadores …
A les que seguim aquí cocreant, caminant, inventant noves dreceres                                                                                                    A les persones que esteu de camí …

A Sol, Indra i Gael.
A Ly.

text: Eli, mare i acompanyant a l’Albada.

Portes Obertes, testimonis d’algunes famílies integrants de l’Albada.

“Potser per atzar, potser el destí”, reflexions d’un participant de la formació de l’Albada.

Potser l’atzar, potser el destí et condueix a descobrir espais i viure experiències que desperten en tu sensacions i emocions que et marquen. I curiosament ho descobreixes en el moment just.

A mi el destí em va portar a descobrir l’Albada. Després de tres anys esforçant-me per ser un bon pare i una parella present em va arribar el moment de trobar un temps i un espai per dedicar-me a mi.

Després de llegir els continguts de la formació en acompanyament respectuós que proposava l’Albada vaig sentir que l’espai que buscava era allà.

Llibre de vinyetes sobre educació VIVA

Per Sara Cendan

El meu primer llibre d’il·lustracions

Sí, per fi he trobat la força, inspiració, motivació i connexió necessàries per a crear el meu primer projecte il·lustratiu.
El seu nom provisional és de moment: Muses de l’ EDUCACIÓ VIVA

A qui va dirigit? Sobretot a públic adult, però, en ser en format vinyeta, els infants i / o nois i noies també treuen suc de cadascuna d’elles.

Per una bona causa: La motivació principal d’aquest primer llibret és ajudar a l’Associació familiar i cultural per una educació viva i respectuosa L’Albada, a Arbúcies (Montseny-Girona). Projecte en el que crec (com a mare i èsser humà) i dono el meu total suport.
És per aquest motiu, que, si voleu reservar un exemplar de la primera edició (en català) d’aquest treball, ho podeu fer aportant un mínim de 50 € en la campanya de coopfunding que la Associació L’Albada té en marxa actualment. Aquest import ajudarà a financiar la primera edició de Muses de l’EDUCACIÓ VIVA  i una part serà donada a L’Albada.

Per a veure tota la campanya de coopfunding de l’Albada (incloent-hi la part del documental DRECERES, on apareix L’Albada), obre el següent enllaç:  https://coopfunding.net/campaigns/lalbada-educacio-viva/

Veureu que posa, en l’apartat d’aportacions: “Recull de vinyetes de la vida de l’Albada”; però les meves MUSES han estat i estan sent variades: recullo situacions recollides de l’experiència de l’equip pedagògic de l’Albada, però també incloc il·lustracions d’inspiració propia, escollides entre les que he realitzat aquest any per a les bases internes de la Oficina d’educació de la CIC, altres de la relació de L’Albada amb la Xell (Xarxa d’Educació LLiure), altres de la meva propia viviència com a mare a L’Albada o fora d’ella, etc.

Projecte acompanyat de textos de

professionals de l’EDUCACIÓ VIVA:

Demanarè a la Lydia Cuervas (Co-fundadora i coordinadora Pedagògica de l’Albada) que escrigui un petit PROLEG, que emmarqui l’inici de la vivència de llegir “Muses de l’EDUCACIÓ VIVA“.

Bé, doncs… en unes setmanes us explico MÉS!
Il·lusionada, Agraïda i Viva.
M’encantarà que deixeu els vostres comentaris i / o suggeriments.
GRÀCIES per estar AQUÍ!

Sara

Allarguem el COOPFUNDING

Hem decidit ampliar el temps de la campanya de mecenatge de l’Albada fins al 31 d’agost, ja que així serà més fàcil poder aconseguir la nostra gran meta.

I gràcies als avantatges que ofereix la plataforma de coopfunding, ja l’estem aconseguint i fent real.

COOPFUNDING, és diferent a altres plataformes de micro-mecenatge i ofereix per a nosaltres grans avantatges, per exemple:

-És una plataforma de mecenatge de la Cooperativa Integral Catalana, en ser cooperatiu no es porta cap percentatge de les aportacions que feu. Ja que té la seva pròpia campanya permanent de mecenatge, en la qual també podeu col laborar.

-Fa la possibilitat d’anar cobrant les aportacions tal qual es van fent. I així poder anar cobrint les nostres necessitats. Els 1200 euros recaptats fins al moment ja s’han invertit en pagar el lloguer de la masia que ens acull i una petita part de sous d’acompanyants. Gràcies a tots i totes les que esteu col·laborant, fent una aportació econòmica o ajudant-nos en la difusió.

-Si no aconseguíssim els 10000 euros per a finals d’agost, no passa res. Podríem donar per finalitzada la campanya amb el recaptat fins al moment o tornar-la a ampliar el temps que considerem necessari.

Coopfunding és una plataforma molt jove, que tot just porta uns mesos en funcionament, si tinguessiu algun problema tècnic, no dubteu en comunicar-ho, per així poder-lo solucionar.

Moltes gràcies a totes les persones, que d’una manera o altra, feu possible que L’Albada segueixi caminant, transformant el paradigma actual de l’educació i oferint els seus serveis a la societat.

Gràcies de tot cor, L’Albada

Aixi hem viscut les 2es Jornades Per l’Acompanyament a l’Adolescència

Aquest diumenge, vam gaudir  de la 2a JORNADA PER L’ACOMPANYAMENT A
L’ADOLESCÈNCIA  A  L’ALBADA
Després de molts preparatius i emoció diumenge vam viure les jornades d’Acompanyament a l’adolescència que s’obrien com un
repte: el d’aprendre , nodrir-nos entre totes i situar-nos dintre una nova mirada cap a l’adolescència i cap a nosaltres mateixes com a mapares i acompanyats a la vegada de ser còmplices i obrir-nos a la preciosa visió de les nostres acompanyants estrella: Les persones adolescents, que ens van compartir el seu sentir, dinàmiques pròpies, les seves vivències, energia i creativitat desbordant.

Vam presentar com es camina, com es viu i es mira dia a dia a l’Albada l’adolescència, un camí ple de dreceres
per descobrir, on l’Albada ja caminem des de fa tres anys, compartint la nostra vivència i obrint pas a seguir
cercant juntes.
L’Oficina d’Educació de la C.I.C, va presentar el seu projecte que enxarxa, possibilita eines recursos i on
l’Albada participa i s’involucra activament, per tal de crear juntes suport, eines i possibilitats dintre el marc de
l’adolescència.
El projecte Convivències Comunitàries per a Adolescents es va presentar entre mapares del projecte i
adolescents que estan vivint l’experiència.
Tot plegat va estar una jornada plena d’emocions, esperances i participació conjunta, acompanyada
d’un explèndit dinar, una Jamm Session impressionant, l’actuació d’un divertidíssim Clown antisistema i el
tancament de l’espectacle de gènere amb trapezi “Me Libero” que ens va donar l’oportunitat d’emocionar nos,
identificar les nostres pors i els nostres valors, debatre sobre el nostre sentir i el nostre cos: allí també vam obrir veu i ànima tant les persones adultes com les adolescents.
Gràcies a totes per ser-hi i compartir!!
(text Odette mare d’una de les integrants del grup d’adolescents de l’Albada)

Aquest any s’ha celebrat la 2a jornada d’adolescència, un espai dedicat exclusivament a
aquesta etapa del desenvolupament ,que a dia d’avui sentim   tan necessitada d’una mirada
diferent, de noves maneres de ser acompanyada.

Un cop acabada la visita guiada pels espais interiors i exteriors, en què Lydia Cuervas,
impulsora de l’Albada, ens va fer una introducció de quina és la dinàmica dels diferents
grups, i sobretot cap a on caminen aquests espais i que volen oferir . Des de l’Oficina
d’Educació de la Cooperativa Integral Catalana ens expliquen les bases del projecte i ens
conviden a una dinàmica; ens proposen que entre tots i totes representem una comunitat.

De l’exercici sorgeix la imatge d’una gran estructura que sosté i es projecta amb fins i tot amb
el suport dels que no estan del tot dins. També sorgeix una petita xerrada sobre el que
representa ser comunitat. Gràcies Oficina d’Educació!

Començem la presentació de l’ Albada, Lydia, fent un repàs a l’històric del projecte centra
l’atenció en l’aposta que s’està fent amb el grup d’adolescents, parlant de diferents processos
d’aprenentatge per part de l’equip i la dificultat que comporta acompanyar adolescents que
arriben d’altres experiències o realitats.

Pren la paraula Noel Pinto (acompanyant del grup de grans) i proposa un joc / dinàmica que
consisteix en vivenciar diferents aspectes, estats, necessitats, maneres, sensacions en l’etapa
adolescent. Ja acabat el joc, ens vam asseure a escoltar com Noel ens fa una passejada per la
trajectòria i l’actualitat del grup en les seves dinàmiques i ens explica la màgia d’entendre,
respectar i acompanyar adolescents que porten una motxilla ja carregada des d’un lloc sa i
segur que els permeti desenvolupar una autoestima positiva. En el torn de preguntes Lydia i
Noel contesten preguntes relacionades amb el procés decisional de  l’adolescent.

Les  famílies de l’Albada ens preparen un menú boníssim i gaudim d’una estona de relax,
xerrades, i preparatius, perquè a les 5h !(i una mica …)  la Creperia!

Els i les joves ens van delectar amb unes meravelloses creps de diferents sabors que es
“curren” per fer fons tant per al grup en l’Albada com per a les convivències que van
realitzant durant l’any. Gràcies!!

A la tarda es va donar un debat sobre l’etapa de l’adolescència en la que vem participar tant
famílies i la resta d’adults/es  com joves adolescents, que al final ens van regalar una
representació vivencial sobre les diferències entre un acompanyament respectuós amb la
persona i un que no ho és.

En Jan i la Júlia fent la dinàmica als adults i adultes (vivenciant les diferències entre la Mirada directiva i la Lliure/Viva)

Per amenitzar la tarda vam poder gaudir de la millor música d’improvisació de la mà de joves
i adults/es durant la jam session que s’havia proposat,

I per tancar vam tenir la gran sort de comptar amb els espectacles de Gema al trapezi i Nono
el pallasso viatger, que van aportar el seu preciós granet de sorra a la jornada.

Espectacle de trapezi “Me Libero”, de Gemma Sabaté Morrison

Un càlid agraïment a totes les persones que heu fet posible aquestes jornades.
En especial al grup de joves de l’Albada i de les Convivècies de la Cic per participar i fer-nos partíceps.

Fins a la propera edició!
text Noel Pinto, acompanyant del grup d’adolescents de l’Albada.